|
|
 |
|---|
MÚSICA: "SICILIENNE" (Gabriel Fauré). Georgia Kelly al arpa y Steven Kindler al violín
La pintura egípcia no té preocupació per l'art o la tècnica sinó que es tracta d'una escriptura, un conjunt de missatges destinats a aconseguir el favor dels déus, la vida d'ultratomba, la salvació eterna, etc.
A nivell tècnic, la primera cosa que ens crida l'atenció són els convencionalismes de la pintura egípcia, es pot veure que la cara va de perfil però l'ull de front, els muscles de front i els malucs de ¾, els peus de perfil i, el més xocant, dos mans i dos peus del mateix costat, és a dir, dos mans dretes o dos mans esquerres. Açò és així perquè els egipcis aconseguien d'esta manera reflectir tota l'essència principal del personatge com si se li vera simultàniament des de diversos punts de vista.
El mètode per a realitzar els dibuixos, es basava en l'execució de línies guia o quadrícules, representant la figura humana, segons la seua regla de proporció, en la qual esta ocupava díhuit quadrícules si estava dret, i catorze si estava assentada, sense comptar la peluca o adorns del cap. Durant la dinastia saíta, la proporció va canviar, ocupant la figura humana vint-i-quatre quadrícules i un quart.
L'aplicació de la pintura es realitzava pintant els contorns en ocre roig, i pintant el fons en groguenc o blanc. A continuació es recobria la superfície dels personatges amb colors vius, encara que plans, sense mescla, ni ombres. Els colors utilitzats en pintura eren els següents:
Blau, representat pel Nil, s'usava per al cel, l'aigua i la nit.
Verd, símbol de la fecunditat i la vegetació, color amb què es representava el déu Osiris, i era utilitzat per a representar la naturalesa i motius vegetals.
Blanco, usat com a fons per als dibuixos, per a pintar la roba, la corona blanca, i per a representar el pa.
Roig, representat pel déu Set, s'usava per a la corona roja, la pell masculina, la ceràmica, la fusta, i per al desert.
Groc, representat pel sol, usat per a l'or i la pell femenina.
Negre, color de la fertilitat, representat pel llim del Nil. S'usava per a pintar els cabells i els ulls.
Respecte als principis o característiques principals de l'art en l'Antic Egipte, estos van estar inalterats durant tota la seua història. Es consideren quatre principis bàsics, encara que també es tenien en compte altres característiques secundàries:
- Representació bidimensional: les pintures, inclús la sensació que donava el color, eren planes, en dos dimensions, sense ombres, sense donar sensació de relleu, la qual cosa no restava bellesa a les obres.
- Frontalitat: les representacions es feien vistes de front, encara que en el cas de la figura humana, el cap, peus, mans i sins es representaven de perfil, el melic de tres quarts, i la resta del cos de front.
- Falta de perspectiva: l'única forma de suplir la falta de perspectiva, era representant les pintures en línies horitzontals, dividint l'escena en registres, a fi de seqüenciar-la. També s'utilitzava la representació de figures en distintes grandàries, o bé per a donar sensació de perspectiva, o depenent de la importància del personatge. Les línies superiors representaven el fons, i les inferiors, els primers plans.
- Horitzontalitat: s'aplicava a tot el conjunt, podent representar així la verticalitat de certs conjunts decoratius.
- A més dels quatre principis anteriors, en les pintures no es representava el moviment, es tractava d'imatges estàtiques.
- En el cas de figures humanes, es pintaven idealitzats, i sempre jóvens.
Per als antics egipcis, l'important era la seua visió de la realitat, intemporal, sense canvis, sense influències de l'exterior. Per això som capaços de reconéixer la pintura de l'Antic Egipte i les seues característiques, entre la resta de representacions pictogràfiques de qualsevol època, lloc o corrent estilística.